Fan fotos a tort i a dret
fora del temps i l’espai,
el blanc i el ros descavalcats
de la gropa del camell
pregunten per un cometa.
El rei negre va llançant
-i tenim un plus de vida cara-
caramels al fred sense dolçor:
com cada hivern d’aquest portal
la mainada els plega d’esma.
Però ara són al carrer,
trepitjant el dur asfalt,
i amb vestits ben endreçats
el que retraten és el plor
d’un nen als braços de la mare.
1 comentari:
Perfecte l'encaix entre la imatge i els versos..!
Llençar caramels al fred sense dolçor... ja és ben cert!
Podrien llençar somriures alats, de plomes calentetes..! :-))))
T'envio una forta abraçada per aquest nou any...!
Publica un comentari a l'entrada