dilluns, 25 d’abril de 2011

Baratària

Fins que no vaig tocar-te amb els colors
tenies uns solcs presents entre les celles
que et feien ombra en els llocs inoportuns,
testimonis d’anys seguits d’aspreses.
Avui, els núvols capcinegen entre l’ordi
i jo estic assegut al sol sense moure’m.
Les paraules, adormides a la gola,
fan molt mal paper. Són un infidel
retrat de la vida. El vent em despentina
i als marjals del riu hi creixen roselles.
En aquest ampli escenari de l’Ínsula,
vens per dir-me: gaudim de l’abril plàcid!
Quan passo els quatre cantons de l’erm,
les parts més allunyades del meu cos,
et trobo.