dissabte, 14 de gener del 2012
Dissabte
D’esquena al sol
anem abandonant
el temps caduc
del palau de Miramar.
El verd silenciós i bàrbar
fa un antic tapís d’èlitres
i memòria atorrollada.
La pols emmascarada
és per colgar-la sota terra,
d’esquena al sol.
Agur!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada