dimecres, 5 de desembre de 2012

Capaltard


El sol tardeja,
i el trèmolo de la seva llum fa perceptible
la vibració de la corda més greu de l’univers.
M’estic en una platja volgudament deserta.
Amb les potes ensorrades al fang, un agró assaja
cautament l’única nota de la seva flauta.
Se sent el silenci dels plomalls de les canyes
i Venus, a l’horitzó, sembla aquella llàgrima
de vidre que duen encastada a la galta
les marededéus barroques. El flamareig
de la posta, tan callat, fa basarda.