Si pogués assolir
la muntanya més alta
i dalt la carena
sota cels transparents
enamorar-te.
Si tingués a la cara
la brisa més càlida
que de sud a nord
segueix l'oreneta;
la melodia del sol
que encén els colors
a cada albada;
l'horitzó de la mar
blanca d'escuma
tants cops enyorada;
la nit que m'amaga
profundes mirades
i silencis intensos.
Malgrat el vertigen
i els vents que m'abracen
sempre torno vora teu.
Et tinc a les mans
i a tots els sentits
Edelweiss.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada