dissabte, 10 de gener del 2015

Des de l'Areny

Miro un instant
el llis cristal·lí
de la mar calma,
i se'n torna quiet
cap als meus ulls
l'altívol reflex
d'un sol i un joc
momentani.
Tan sols la flama
d'un desig sense
límits ha posseït,
un cop i un altre,
la terra que veig
i la mar, a voltes,
amb perillosos
cants de sirena.
Des de l'Areny
en sóc hostatge.