plens de claror inquieta,
ells saben on paren
els bocins del meu amor
que vaig perdre al tot o res.
No facis cap pregunta,
fins al darrer instant
vaig estimar les carenes
i els estimballs incerts
on hi he esventat les cendres.
Deixa'm el silenci per sentir
com van caient les hores,
mentre el somni fuig
cap un dellà remot
emmudit per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada