dijous, 21 de maig de 2015

La paraula

Guarda-la tota als ulls
plens de claror inquieta,
ells saben on paren
els bocins del meu amor
que vaig perdre al tot o res.
No facis cap pregunta,
fins al darrer instant
vaig estimar les carenes
i els estimballs incerts
on hi he esventat les cendres.
Deixa'm el silenci per sentir
com van caient les hores,
mentre el somni fuig
cap un dellà remot
emmudit per sempre.