dimecres, 31 d’octubre del 2018

Magranes

Els teus llavis, dona, de fruita dolça.
Hi ha un paradís per conèixer
en aquesta magrana que es bada.
He sentit a la galta la teva carícia
i aquest gest forma part del concert.
El desconcert vindrà quan no hi siguis.
Potser no quedarà res, ni una paraula,
potser no sabràs mai qui vaig ser.
Al final es farà el silenci, ja que sempre,
tot i no saber-ho, guardem un secret.