i van esborrar tots els camins,
ara cap rastre teu no em dirà
per on te m'has perdut.
Només la rosada i un tel d'aire
vénen a raure al solc esquerp.
Et faig lluny, al casal d'hivern,
atiant el foc i lluint-te als ulls
un pic d'enyorança confusa.
A mi, em revénen dies de sol
amarats encara d'herba fresca
que fruïen els nostres peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada