Camins

Surto amb tu, a l'hora transparent,
quan el dia encén les primeres llums
i una ungla de lluna es pon a l'horitzó.
Em portes de la mà, no massa lluny,
pels camins secrets del teu cos.
Tot és al meu abast, i aquest matí,
insecte frement, te m'has endut
cap a universos de fonda passió.
Hi ha en mi una cosa que és teva,
hi ha abraçades que són donades
sota els murmuris dels plataners,
ascendeixen pels marges de l'alba
per rebre els primers raigs del sol.
Potser podria dir-ne més, però
a aquesta forma secreta de tenir-te
no li cal cap explicació. Tot és clar
en aquest nostre món, on velegen,
tardoralment, tendríssims colors.