divendres, 21 de juny del 2019

La lloba

M'allunyo del frec
de les parets esmolades,
de les piques baptismals
massa buides de fe;
de l'esfondrament total
dels meus celoberts;
de les arrels civilitzades
que són presó estreta:
les veus que no saben
parlar a la nit, sense foc
i sense llum; de l'amor
que mai no he conegut.
Memòria abandonada,
la teva lluita no m'acull.
Ventura potser no tinc,
però m'estimo els falcons
de vol net, inviolable,
estimo l'esperança vana,
la sinceritat del camí rost
que va a la font perduda
d'un incert repòs.
Digues, nit, què faré
de la salvatge passió
que em lliga al cim?
Què fer davant l'abisme
i què dir al vent que passa
sota el riu dels estels?
Només un últim prec:
una carícia, si us plau,
per saber el que és
abans de morir.