La mar i l'oblit

Les fulles grogues de la tardor

vénen a colgar el que de tu he conegut.
Entre els braços que no estrenyen res
encara tinc un regust de la teva pell,
mig de sol mig de lluna, i de l'estiu,
la verdor que vam collir sota aquest cel.
Abans no arribi la total desmemòria
tornaré a passar un cop i deu i vint
per tots indrets on vàrem passejar:
la mar i l'oblit entre els nostres peus.
Després d'estimar-te infinitament
recorda'm del que vaig ser capaç.