del no passat, del no volgut,
de les coses deixades a mig fer,
de la feixa perversa d'esbarzers.
Sempre hi trobaràs prou records,
al cloquer vell mig enderrocat,
el seny alt, el reclam del batall
que parla amb el bruc encès,
amb les garrigues i les partions
i les cançons que porta el vent.
L'ombra espessa tan despullada
-d'una manera nostra de fer-,
la dolça cessió de la llum,
és ara que me l'estimo
quan pren forma d'absència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada