entre els raïms i les pomeres?
I tant que ens agradava la mar
estesa en un decorat de miracle!
Potser evònims i grills t'explicaren
per on corria la nostra infantesa:
Amples rieres de primavera eixuta
amb l'aroma dels pins pinyoners,
l'abellot tremolant a les ginestes,
l'atzavara, el lluert, el conill poruc,
aigüeres i les canyes per als jocs
formaven tot un extens univers.
En viles lluny, campanars esvelts
abeurant-se en l'alt blau del cel,
camins fondals per anar a escola
i una bassa com una mar gran
on ens hi llançàvem buits de seny.
Els núvols que es desfeien, nits
estrellades de quan hi havia estels
i algun xàfec a l'agost desvergonyit.
Sabíem que la casa era molt dolça,
que hi havia sempre esperant-nos
un rafal, ja vell, la figuera ombrívola,
nius d'orenetes i gats a la teulada
que veien passar estius i hiverns.
Els colors desordenant-se àgilment.
Baldament madurin els codonys
i les figues de moro, ni que sonin
eòliques orquestres, cap esperança
nodrirà aquell record que enyoro:
la terra fervorosa on vaig néixer,
el verd d'avellaner i l'olivera bruna.
Ara que hi he tornat, la veig de lluny
no tan aspra i més clara, alegre
d'emmirallar-se en la mar llunyana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada