dilluns, 17 d’agost de 2020

Obriu ara les finestres

 Pels esglaons del matí

els meus peus pugen de pressa,
cal cremar tot el record
d'haver estimat massa.
Un sol jove vermelleja
desvetllat pel meu crit,
cavalcant al llom del vent
es lleva una nova aurora.
L'aire em du bona olor
de romaní i de ginesta,
no és ben lliure qui no sap
obrir totes les finestres.




Cap comentari: