El dia camina amb deixadesa,
com si no es volgués llevar del tot.Són les onze. Mirant per la finestra
ni una ullada de sol que acompanyi
aquella fulla que cau i no sap on va.
Un dia gris de vegades sols és
un error que ens amaga els colors,
un pensament boirós i cansat,
una mandra infinita per fitar
qualsevol futur encara possible.
Entre una alba de llum blanca
i la boira, les petites esperances
s'obren pas. També jo hi sóc cridat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada