Espera'm a la muntanya,
cels enllà de la mort,on s'ajeu la nuvolada
i el riu hi té el bressol.
Allà on es dibuixa el balç
a contrallum de les canals,
on udola el vent esfereït
i la congesta besa el sol.
Per tots els llocs que cerquis
trobaràs un eco que mai morirà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada