Matines

Surto aviat, entre matines i laudes,

quan el dia encén les primeres llums
i una lluna s'amaga darrere l'horitzó.
Vaig a perdre'm per camins secrets,
tan amagats, que els peus trepitgen
reservats que no els doblegui un clot.
És un lament sense retorn, el camp
de bardissa excitada pel vent eixorc.
Ara neix la filigrana del contrallum
primer, lluïssor que sagna delicada
i no diu que sofreix en un racó teu.
És el nostre paisatge, dona. Pintat
de roig de llavis que a l'instant s'avé
a preguntar per tu, volent que tornis.