Si un dia véns

Un fil d'esma atònita,

unes ales de paper
que es volen escapar,
uns gargots a la paret
i la traça que em fuig,
i no ho vull reconèixer
ni haver après cap lliçó.
Em tens del tot, et dic,
sense haver-me tingut.
Si un dia véns, trobaràs
un que encara t'espera,
el caliu encès com abans
i un braços on reposar
quan et vingui la son.
Però també sabràs
per què penso en ella
i hauria de pensar en tu.
Potser ningú com ella
és capaç d'entendre-ho,
ningú com ella m'acull
la ximpleria lírica,
l'abundància del cor.
Però ara, justament,
deixo d'entendre-ho jo.