Viatge

Haguéssim pogut anar més lluny,

però només hem fet un breu trajecte.
Lentament, hem caminat fins a la punta
del camí de les moreres, a l'hora foscant:
volíem trobar racons on abraçar-nos.
Abocades a la nit, les hortènsies blaves
han vist passar els nostres pensaments
il·luminats per llampecs de paraules.
No ho diguis, no llampega ni res il·lumina
les torres amb penell i els trossos de vida
que hem anat deixant enrere. Tornarem
per carrerons enjardinats havent retallat
un altre tros petit de vida, encenent un llum
si fem cap a la matinada d'un altra dia.
Ens espera, encara, un foc de llenya seca
per escalfar-nos que vam encendre ja
fa molts anys, quan cremàvem fogueres.
Vam conjurar-nos a mantenir-les enceses,
i és així com vivim protegits de la intempèrie.