Passeig nocturn

Franc de recances, també sóc feliç
badoquejant quan el fred em glaça les mans.
La ciutat esdevé la meva casa, el vent,
bròfec sense remissió, em fa de company
i el vol llunyà, fredíssim, dels estels
m'ensenya a polsar les tecles d'un enyor.
Veig la composició de places i avingudes,
la finor porosa de l'asfalt ple de silencis.
Veig, quan camino ben entrat el fosc,
unes façanes blau gris i finestres carbassa.
D'aquesta manera fullejo els carrers
i vaig devorant les hores enfervorides
que naveguen per les terrasses de la nit.