Furtiu

No ens duran els dies

cap a un estiu febrós
on un ventre humit s'ajaci
al pendís de les oliveres.
Demà xisclarà el sol,
i veurem com es resseca
una crosta d'abraçades
que eren provisòries.
Digues, per què em vas fer
confiar que series amb mi,
quan un surt inesperat
frisós em tarés el seny?
Te'm vas concedir, cor
bondadós, i ara ets lluny
dels meus braços, i potser
en uns altres braços d'ala
xopa se t'emmagrana el cos.
Lleugers, uns dits sedosos
et sedueixen i et dones
i dius que te l'estimes.
M'enganya amb gust de sal
l'esparver furtiu que se'n riu
de veure'm tants disbarats,
i són al·legories de senectut.
No sé si m'estimaves. Ahir,
la meva vida placentosa
feia giravolts al teu costat,
i això era tot. I això era prou.