Tardoral

La llum de setembre és fidel

a l'enyor de l'estiu que se'n va,
al sol hiperbori que declina,
tan lent i tan segur de les hores
que ha perdut en els meandres
de les albes amigues. Quan giri
la freda tramuntana, espaordirà
tan vivament el melós setembre
que camina prenyat de nostàlgia.
Sento l'alè del vent i el vull seguir
fins allà on mai ningú no arriba,
per indrets on ningú no camina,
encegat per una llum tremolosa.
I així, recordant els teus anys
en la tardor onírica, un núvol
es fon i deixa el cel més blau.
Avui tot és recança, i una fulla
pensa que es fa lliure quan cau.
Ara és temps de recollir l'esma,
els mots al·lusius i les rimes
ingènues que m'han dut fins a tu.