Un cafè com és correcte, i acomplir
el lent i sinuós ritu d'anar fent la viu-viuels matins on l'exigència del fred
no pesa massa. I si doncs mai em dius
que m'hi acompanyes, no em faré l'esquerp
i trauré la porcellana fina, la de les festes,
sabent que de la tassa als llavis hi haurà
la distància d'una mirada, la dolça cessió
de la llum esbiaixada damunt d'un anhel
que et clourà les parpelles, i llavors sabré
com en pot ser de radiant un matí d'hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada