He vist la immensitat
a través dels teus ulls,oberts a les lluïssors
que esclataven al matí.
Tens, fins allà on vulguis,
algú que fa camí amb tu
sense pors excessives.
Lluny del vent remorós
entre els saücs i til·lers,
cap alba ja no és nova
ni cap rosa innocent.
Molt abans d'enyorar-te,
isard d'altes carenes,
sol ponent tan excessiu,
volaré cap a l'horitzó blavís
on neixen les aurores.
Però els ocells tenen ales,
i jo tan sols em sostinc
entre branques fullades.
en la quietud de la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada