¿En direm, doncs, bellesa
d'aquesta llum parisina?¿Per què adular aquest groc
intens de les Tulleries
o l'estantís fluir del Sena?
Si de cas, hi entraríem
amb un cavall carolingi
només per la pura passió
d'ésser indulgents
amb nosaltres mateixos,
no com aquell sàtrapa
que va incendiar Roma,
sinó que, sense lira,
aniríem escampant fulls
arrencats dels llibres
de Molière, La Fontaine
o del Charles Baudelaire
que tan ens estimem.
Espera-m'hi. Confia
que a l'hora seré al lloc
on ens hem convocat,
només per la passió
de tornar-nos a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada