Comiat

Amor meu. No m'ensenyis el camí. No cal.

Et seguiré pel rastre de les blanques aurores
i t'evocaré, de lluny, amb veu de mar i de vent.
Vindré, quan s'estenguin les branques dels àlbers
per la llum vespral inexplicable de la primavera.
Però no em desperti a l'alba, com feies sempre,
per enyorar-te tantíssim a l'hora del capvespre.
Més junts del que ningú no sabrà mai,
ompliré la meva vida amb el teu silenci
avui que el matí ha clos els seus ulls.