dimarts, 26 de gener del 2021

El mur

Ara mateix faria
un gargot obscè
en tota la paret, fosc
i de rudes traces.
No hi ha paraules
que puguin descriure
l'odi cap aquest mur,
mancat d'esquerdes,
horriblement passiu.
Però sé que els mots
trossegen sentiments
i mai no voldré dir res
d'abrubte i ofensiu,
ja que cada paraula
et coneix i parla de tu.
No tens gaire idea
de com passo les hores
a l'estació dels trens
espiant les arribades
de combois rovellats,
de cossos desconeguts,
febrosos sota el groc
esbiaixat d'un fanal,
que fugen en taxis vils
i es perden dins la nit.
Sembraré llunes plenes,
ravals endins, a l'hora
confinada que no quedi
cap ànima pels carrers.
El fosc, un gran monstre
que bleixa el seu alè
sobre el llum de les pors,
brutes i depriments,
reclams greus de qui
no té foc on arrupir-se.
No vull que te'm perdis
ni perdre'm de ser teu.
A la porta del casalici,
on es desordena l'esma
de tot passat i tot futur,
faig col·leció d'adéus.
Demà tornaré.



2 comentaris:

Tonet001 ha dit...

He de reconèixer que feia temps que no et llegia.
Fins que vaig decidir posar fi als mil 'entreteniments', més culturals o més banals, que em provocaven una llista interminable de 'pendents'.
'Pendents' que finalment desapareixien en el mar de la informació que ofega cada dia.
He fet una mena de 'back to the basics', recuperant allò que em donava pler i defugint la resta.
I aquí estic, avui, davant una entrada dura i penetrant, a la que dedicaré, de gust, una estona de la meva vida.
Gràcies.

Ramon Aladern ha dit...

Tots tenim eclipsis puntuals. De lectura, d'escriptura, i, fins i tot, de ganes de continuar. No obstant, aquí estem, remant pels esculls de la vida.