divendres, 29 de gener de 2021

Minves de gener

Or i safrans i porpres. Tots ells
colors de la mar gran quan el sol
se'n va a la posta. A l'hora prima,
s'esmorteeix la llum i tota ànsia.
Els focs van apagant-se reüllant
les cicatrius que deixen els anys,
aclaparats pel pes de la raó dura.
Si miro enfora no hi trobo ningú,
tot el món és reclòs dins el pinyol
que, lent, rodola i se'n va a jóc.
Aquest vespre no em diu res
dels teus dinou anys que un dia
van ser també els meus. Del temps
llargament nostre se n'ha fet cendra
i sols en resta un surt a la memòria.
No cal captar del passat tributs
que tallin camins impossibles.