Pujo amb tu per costes enllosades,
com fèiem abans, i volem tornar-hi.No et miraré i no et tocaré, que no sé
si ets real o bé un somni, carona clara.
Lluny de mi, te m'has tornat una quimera
i ara ens corprèn aquesta nova albada
i l'ocell de fúria total que l'acompanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada