diumenge, 28 de febrer de 2021

Cels enllà

Espera'm a la muntanya,
cels enllà de la mort,
on s'ajeu la nuvolada
i el riu hi té el bressol.
Allà on es dibuixa el balç
a contrallum de les canals,
on udola el vent esfereït
i la congesta besa el sol.
Per tots els llocs que cerquis
trobaràs un eco que mai morirà
d'aquest meu primer amor.
Espera'm a la muntanya,
que me n'hi torno a trenc d'alba.
Que més fort no la puc estimar.

*Descansa en pau, Lluís.