diumenge, 28 de febrer de 2021

No sóc res

No sóc res. No puc voler ser res.
Visc en les terrasses dels impossibles,
dels somnis que vénen silenciosos
quan rere la finestra sangloteja la nit.
Vine i arranca'm aquesta inutilitat,
mater amantíssima, de tot el que tinc.
I deixa'm només un foc. Un altre foc
que m'ajudi a passar aquest hivern.



Cap comentari: