No sóc res. No puc voler ser res.
Visc en les terrasses dels impossibles,dels somnis que vénen silenciosos
quan rere la finestra sangloteja la nit.
Vine i arranca'm aquesta inutilitat,
mater amantíssima, de tot el que tinc.
I deixa'm només un foc. Un altre foc
que m'ajudi a passar aquest hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada