La porta

Aquella porta sense clau,

indiferent a les endevinalles,
que fixa omnipotents vedats
i rígides i secretes normes,
semblava oberta fa segles
i ara sols projecta ombres.
Crec escoltar un murmuri,
unes passes que s'apropen,
la remor d'un bleix cansat
que a l'altra banda respira.
¿Qui hi haurà rere la porta?
Una consciència pura
que no pensa, però hi sent,
que no té veu, però em parla,
que s'ha perdut irremeiablement
i s'acosta a la porta i es pregunta:
¿Qui hi haurà rere la porta?
Dues ànimes que s'escolten
perquè cap mur no les separa.
Si la fe truca a una porta,
l'amor sempre contesta.