dijous, 24 de juny de 2021

Per no dir res

Intento recordar abans que un vel
te'm tregui per sempre de la memòria
i no guardi les imatges que ara tinc
per descriure com eren aquells dies
de lluna i olors i tremolor inacabable.
És massa gran, el camp per córrer,
i en un lloc tan obert la ferida, lenta
i difícil, entra a morir dins l'aurora.
Memòria: que en aquesta feblesa,
escenografia de l'oblit, el cervellet
de la vida espantadissa no vulgui
dir res del fugitiu que s'hi amaga.