Passen els dies i passen els anys,
i les hores bateguen tan lentes
que semblen no acabar mai.
Quan la tarda va fonent-se,
el sol ponent augura per demà
encara secreta recança i enyor.
Ets lluny de mi i no desisteixo,
sense que m'abati el defalliment,
de dur-te cada matí una carícia
que et sigui com un bes als ulls.
Passen els dies i passen els anys
i s'acreix, sense tu al meu costat,
i les hores bateguen tan lentes
que semblen no acabar mai.
Quan la tarda va fonent-se,
el sol ponent augura per demà
encara secreta recança i enyor.
Ets lluny de mi i no desisteixo,
sense que m'abati el defalliment,
de dur-te cada matí una carícia
que et sigui com un bes als ulls.
Passen els dies i passen els anys
i s'acreix, sense tu al meu costat,
el sentiment absolut d'abandó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada