dimecres, 4 d’agost de 2021

Bon dia, amor

Un oceà de núvols
avança per ponent
dient el teu nom.
Planegen humits
després de beure
en mars llunyanes
emboirades i fredes,
corbs amb paraigües
que semblen reposar
dessota la intempèrie.
Últim dia d'agost:
comença a ploure
desesperadament
i les cortines del cel
avui repeteixen 
el mateix pàl·lid color:
gris plombat o tabac
que ja se n'ha fet cendra.
De sobte te'm gires,
des d'una llum tènue,
com si em diguessis
que malgrat no ser-hi
tindré un bon dia.