dissabte, 14 d’agost de 2021

Clamorós silenci

La nit és plena de silencis
i la lluna es va escorant
cap al seu horitzó febrós.
Donaria els meus ulls
perquè vegessis el cel
tal com el veig ara mateix.
Llavors, jo bufaria suaument
els teus cabells com si fossin
delicades plomes en la foscor.
Espera una mica, em diries tu,
mira els estels com s'arrauleixen
cap a la lluna aquesta nit.
El teu record és tot el meu passat,
la profunda fosca devastació
que em va deixar un saqueig nocturn.