Perdut a la mar tan ampla

M'he perdut en els teus grans ulls

i la simfonia del teu cos em tempta.
D'aquest somni no voldré despertar.
Els taurons de la nit van gronxant-se
en un pont de mar blava. He decidit
envellir de tempestes concretes,
no de fum ni de realitats abstractes.
Sóc jo, qui ha maleït Posidó el borni,
per haver-se interposat, inoportú,
entre les apassionades orenetes
i les meves veles, entre els peixos
platejats i les fràgils quadernes
de la vella barca. Passa el miratge
d'una dona que un dia va estimar-me.
Mariner perdut a la mar tan ampla,
posaré tot el desig que em queda
en un clítoris rosat que s'obri
fulla a fulla, com una flor tèbia,
com una suculenta magrana
amb gust de cloïsses salvatges.
En acabat, de mi, els corbs marins
que facin la seva oportuna festa.