Terrassa de tardor

Un núvol va desfent-se del costat de mar

i deixa passar una ullada de sol eixuta,
com si la terra no hagués implorat prou
l'aigua que s'ha d'endur el superàvit de foc.
Viure en l'aspror vol dir aguantar-se la set
que et turmenta a ple sol, esperar pacient
que les orenetes volin cap al sud, i un signe
diví auguri que els camps seran enaiguats
al cap de pocs dies. Ara, negre ocell, fes
que la nuvolada que arribarà no s'endugui
esperances i collites. Esgratinyem la tarda
que declina plena de llum, l'estesa vibrant
d'oliveres prenyades d'olives, l'intens color
de les mores enfilades a les marjades,
amb un velat gust de garotes amb llimona.
Un a un anirem posant els maons torrats
de la tardor, a pintar les fulles amb coures
i grocs desmaiats, triar els ors inconsistents
o els roigs morats dels capvespres. Flaires
vells que arriben amb trompetes, anunciant
que s'acosta la tardor. Tornem cap a casa,
una mica més melangiosos que aquest matí.