dissabte, 6 de novembre de 2021

Dret en el vent

No deixis de respirar, caminar
per aquí o per allà, un escàndol
de vida enmig de la mineralitat
freda, altiva, definitiva, eterna.
Ventura certa, mirar, cegament,
el vent clar d'aquest matí
i vinclar-te com els joncs
a la ribera closa del temps futur.
Ja n'has complert setanta-dos.
Com es mouen al arbres aquí prop!
I jo, que lluny de tot! On quedar-me
si no tinc arrels ni casa pròpia?
Un lloc on algú em pugui esperar
quan torni les tardes de novembre
buscant uns ulls i un caliu encès.