dimarts, 30 de novembre de 2021

Ebri de silencis

Ebri de silencis
quan el sol se'n va a jóc,
de quietud, de tarda, de tu.
Ja no visc, sols recordo.
Recordo haver viscut
entre els teus braços
des del matí a la nit;
un lent anar pel teu cos
quan fèiem l'amor dessota
les oliveres en flama
les nits sense lluna
i se'ns aturava el món.
Allò que fou em retorna
i fa sentit: el teu nom,
més que escrit, arrapat
damunt la meva pell.
Tot el que sóc
m'ho has donat tu.