És aquí que, admirat,
a la posta de sol,vinc a trobar-me amb la nuesa
de la nit. És aquí que es mostra,
a la vitrina fugaç de la tarda,
les teles fines d'un cel rogent
quan tot batega amb lentitud.
És aquí que em sento un transeünt
afortunat d'haver-te estimat tant.
Tu, però, ets el miratge del passat,
jo només el vent que va darrere
les arbredes d'un país desconegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada