Fa exactament
nou-cents poemesque sóc foc i temps
i aurora de claror,
fidel al teu costat
perquè no te'm perdis,
flairosa terra meva.
No un dia, ni un any,
ni tan sols un segle,
que se'm fa curt, sinó
just nou-cents poemes,
que és tota una vida.
Tots els matins i vespres
cabdello l'interminable
fil preciós de les hores
davant la clara, immòbil,
silenciosa presència
del teu amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada