diumenge, 26 de desembre de 2021

Cinc poemes per a sis noies

 






Agafades les mans, no ens cal dir res.
Travessem feixos de llum ennuagada,
a la Boca de la mina; passem carrers i
guardem instants per als dies que vindran,
de tardes llargues i més incomprensibles.
Ara s'ha fet de dia, a les places plenes
de llum daurada, i les noies que puc mirar
res no saben de tot el que em fa sentit:
tu i aquesta frescor dels camins de l'alba.
Les hores se'n van. Me'n recordaré demà
d'aquesta imatge? En tinc prou de saber
que tu la guardaràs per retrobar-nos
quan despunti el dia i l'afany ens cridi
 Nadal 2021

Amb tu, el dia sembla més clar,
i un precipitat de flors i fulles
s'amaguen darrere dels blaus.
Són els teus ulls, que fan mirall,
i un ventet menut, de tan confús,
difícilment em pot agradar més
quan et bufa els cabells de llum
i el matí se'm fa desig de noia,
de flors i de fulles, i encara de blau.
Nadal 2021

Avui venies amb mi, a l'hora prima,
i recordava quan se'ns ajuntava el cel
amb la neu de les blanques carenes.
He mirat enlaire i hi havia núvols.
Volia preguntar a un estel fugisser
si algun dia tornarem a caminar junts
i veurem com floreixen les ginestes.
Què en faré dels camins enfredorits
sense ningú que m'hi acompanyi
 Nadal 2021

Or d'una llum sobre els blens rinxolats:
record dolç d'un passat estiu. Maldestre,
m'he fet un embull entre la teva guerra
-tan lluny com m'agafa- i una covarda
pau a l'ombra dels pins que s'esblaimen.
Un any sencer viscut al dia. Tot un any
que espero les engrunes d'una rialla
i m'aferro a les imatges d'aquella noia
que em va ensenyar a viure. L'espiava,
no em fa vergonya dir-ho, i volia creure
que a l'abril tornaria amb les orenetes.
 Nadal 2021

Et penso a recer
de qualsevol surt,
confiada en un pit
que t'acotxi cada dia,
dolç com una carícia,
fins que així, la terra,
torni a girar certa
en una sola nit.
No et quedis enrere
esperant flors liles,
en un revolt del camí.
Cap altra llum necessitem,
saps que, si m'acompanyes,
podem anar més lluny.
Nadal 2021