dilluns, 27 de desembre de 2021

Matins perfumats

Més enllà dels blaus horitzons
per on puc caminar, em persegueixen
els vents de l'hivern, de la tempesta,
la solitud més extrema que conec,
enlluernadora i tremenda, companya
que abasta móns, fondàries i volums.
No saps, vida meva, com són closes
les roselles dels camins i les tulipes
des que te'n vas anar. No vull perdre
el que m'ha quedat de tu: els matins
perfumats de rosada, les paraules
de quan em parlaves just despertar
i la plenitud sota les troanes de la nit.
Ara, vagarejo en viatge perpetu,
rodamón de llavi silenciós que pensa
que arribarà un dia que tornarà a veure
el blat que creix, els cabells daurats
de la primavera amb el sorollós cant
del rierol pirinenc, les pluges de març
i la lluna plena dels estius. El contacte
dels meus llavis i dels teus. Per a mi,
no hi ha res més valuós que estimar-te,
i m'apresso cap al llindar de casa teva
tot i saber que no té portes ni finestres.