Blaus

Vaig resseguint les parets tèbies
de gener, un pas rere l'altre, sense agror,
per si trobo alguns replans llisos
i oferts com el palmell d'una mà estesa.
Dessota una finestra oberta no trobaré
mai prou blau en un sol esbiaixat, prou
records en la llum blava, mai no estremida.
Però és viu el somni d'ésser ric i pagar
tots els deutes que tinc amb tu, i viure
en una casa que faci per tu i per mi.
Ara m'estic entre quatre parets, sense
balcons on pugui contemplar els blaus,
antics i rovellats, els d'abans i els d'ara,
i m'acontento amb un llum d'oli blanc
i un foc on arrupir-me. Vine i abraça'm,
que les brases van apagant-se, lentament,
en l'aire fred d'aquest gener, sense agror.