Camins

Apaga els llums. Deixa

que descobreixi els camins
per on et passeges, de nit,
vora les estrelles. Alba roja,
l'abisme és en tot: en el vent,
en els arbres, en les fulles,
en les pedres mudes, i encara
en el cor que t'enyora a tu.
Tu et transformes en el tot:
ets allò que em murmura o bé
un perfum que no deixa rastre
quan m'embolcalla la solitud.
Eixampla't, horitzó, crea més nit,
que pugui perdre'm amb ella
pels camins del firmament.
No et precipitis, dia, vine
a poc a poc sense saber res
de tot el que gira dins meu.
I deixa que cantin els ocells,
quan arribi l'efímera aurora,
però que no em despertin
com ho feien cada matí.