dijous, 6 de gener de 2022

Interluni

Deixo que em trobin paraules a l'atzar.
Demano just els mots indispensables 
per explicar-te la felicitat de la barca
allunyant-se cap al mig de la badia,
i nosaltres, ulls aclucats, bevent la llum
d'aquell capvespre que era un embolic
de coloraines i serpentines. Vam fugir
cap on ningú no sap, escuma poderosa
de la mar que ens besava la pell bruna,
imperceptiblement, com un bes lunar
de túnica blanca, els grans ulls oberts,
tan plens i vius com incomprensibles.