Boira

És ara, el moment oportú

per seguir camins desconeguts,
amagats, invisibles als ulls.
A fora, a la intempèrie, l'empedrat
desapareix sota peus i pors
i veus surar la boira, lletosa,
amarada de silencis del passat.
Oh, com t'agradaria descobrir
les nits altes, clares, sobre el mar!
Des de la fosca presó del temps,
per entre reixes, contemples
solars abandonats, erms eixuts
que un dia van ser jardins florits,
i ara són munts infames de dolor,
de runa oblidada, de solitud.
Et trobes perdut en el somni, i saps
que no podràs fer cap més pas.