Em vas deixar promeses
de llibres i de lluna,de cançons i poemes
omplint les places buides,
de pell descoberta
com les velles pedres
de les parets desvestides.
Dels geranis de la finestra
em vas dir: cuida-me'ls.
Quan tornis, passejarem
per les quietes avingudes,
dreceres que s'enlairen
cap als balcons de la llum.
Perduts per sempre? Sí,
a la mercè del vent càlid
que vetlla somnis i secrets.
Els matins són uns altres
si tu ets al meu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada